Marc Agraz, guanyador de dos lligues senior territorial de Lleida amb Cappont, ara membre de la junta del club. Anem a parlar amb ell.
Marc, un jugador de club, que recordes del teu pas com a jugador del Cappont?
Si he de resumir-ho amb una paraula: FELICITAT. He gaudit molt amb aquest esport. El bàsquet, juntament amb l’atletisme, han complementat la meva formació de petit, i crec que ha estat un encert. Recordo els bons moments viscuts i els no tan bons, i tots ells m’han contribuït a madurar com a persona. Si m’he de quedar amb una època, destacaria la dels meus últims 4 anys en la categoria sènior, amb els 2 títols aconseguits però sobretot amb el gran “feeling” que teníem tot l’equip, cabdal per l’èxit en tot esport col·lectiu. Ara per circumstàncies no puc competir però espero en un futur tornar a calçar-me els “kets”.
Vas patir una lesió greu de genoll, ens pots valorar com se supera una lesió així tant esportivament, com personalment?
Va ser un moment difícil, la veritat, i els que han passat pel mateix m’entendran. Tot just rebre el temut diagnòstic vaig quedar en estat de “shock”. Recordo un estiu molt dur amb la cama enguixada i pendent per a la cirurgia. La intervenció va ser tot un èxit gràcies al meu tiet, el Dr. Vicente Agraz Ferrer i al seu equip mèdic. Però ara quedava la part més feixuga: la rehabilitació. S’havia de ser constant i esforçar-se al màxim perquè la recuperació fos total i pogués tornar a gaudir de l’esport. Agraït també a l’equip de fisioterapeutes del centre Kirma. Al final, com totes les experiències dures de la vida que se superen, et permeten ser millor persona i valorar més el que tens i el que t’envolta.
Sr. Agraz, aquest any entres al club com a membre de la Junta del CB Cappont. Quin objectiu et marques per poder seguir amb la bona feina realitzada fins ara entre d’altres, pel sr. Josep Malet i Lluís Miquel.
Farà uns mesos, abans de l’estiu se’m va brindar l’oportunitat de formar part de la Junta del club. Per mi és un honor embarcar-me en aquest projecte de continuïtat. Juntament amb mi, tenim un equip de junta formada per antics alumnes i jugadors de l’escola (alguns encara jugadors de bàsquet). En definitiva, gent del barri amb il·lusions renovades i sempre amb la tutela dels que tenen més experiència, encapçalats pel senyor Josep Malet.
L’essència d’aquesta escola de bàsquet ha estat, és i serà la germanor de tots els que hi formen part d’ella, això és el més important. És una escola de barri, de proximitat, familiar on el principal objectiu són ells: els jugadors. És un complement més per a la seva formació personal en l’adquisició de valors i pautes de conducta. El bàsquet, en ser un esport d’equip, on el col·lectiu és el més important, sempre he dit que és un esport de generositat que t’obliga a mirar més pel company que per tu mateix. Quelcom que en la societat actual no s’estila gaire. Volem que els nanos gaudeixin jugant a bàsquet, que s’ajudin entre ells, que sàpiguen guanyar amb elegància i respecte al rival i que també aprenguin a gestionar i sobreposar-se en les derrotes (que és allí on s’aprèn més).
També, tenim com a objectius més de caràcter pragmàtic, garantir l’estabilitat econòmica del club. De moment, sembla que anem pel bon camí però no ens hem de confiar, la “crisis” es nota i més en els petits clubs de ciutats. Però entre tots, tirarem endavant perquè la piloteta no pari de botar.
Marc Agraz –> 12,1 pts + 4,4 reb [ALER, 4 temporades]
