CLUB BÀSQUET CAPPONT LLEGENDES JOSE SENTÍS, EL «HURACÁN» DE CAPPONT [2005 – 2013]

JOSE SENTÍS, EL «HURACÁN» DE CAPPONT [2005 – 2013]


Jose, el mític “15” de Cappont, valora’ns la teva etapa pel club bàsquet Cappont?                                    La meva etapa al  CB Cappont va ser una etapa de superació personal. Aprenentatge, afiançament de vincles i una cultura de treball constant. Va permetre una evolució que en el meu cas personal, va ser en els àmbits personal tant com en el bàsquet. El bloc era el més important i va ser el que ens va dur a l’èxit. Com diu el tòpic, tothom sumava.

Erets del més aplicats als entrenaments. Podries fer alguna suggerencia per les noves generacions?  Seguint amb els tòpics, tal com d’entrena es juga. Entrenar dur et pot fer guanyar una oportunitat per entrar en la rotació constant de l’equip. Entrenar et fa conèixer els companys, les seves virtuts i defectes, que sortiran el diumenge a la pista, i et dona confiança.

Volem anècdotes, amb quins companys d’equip feies més el murri?                                                            Murri no, murris. Sempre s’ha de ser 3, ja que algú ha de rebre les bromes. 10+15 era una de les frases mes repetides al llarg de l’història del Cappont. Encara que es va haber d’adaptar a 5+15 més endavant. Xavier Albejano Maestre portava la complicitat de viure al mateix barri i anar junts a entrenar, tal com dintre de la pista (de joc o de ball) com al vestuari.

 

Jose Sentís –> 7,1 p + 5,2 reb  [PIVOT, 8 temporades]

 

 

Related Post

NACHO VALLINA, EL MÉS GRAN DE TOTS [2008 – 2013]NACHO VALLINA, EL MÉS GRAN DE TOTS [2008 – 2013]

Entrevista formulada al que per molta gent que ha passat per aquest club, confirma que ha sigut un referent. Un líder, Nacho Vallina. Guanyador de 4 lligues senior provincials de Lleida i 2 copes federacions.

Nacho, com valores la teva “etapa Cappont”?
La meva etapa a cappont la podria separar en dos vertens. La primera, a nivell esportiu ha sigut espectacular. L’equip ha sigut clar dominador dels campionats durant bastants anys, combinant  jugadors veterans amb novells i treient el màxim profit d’ells. Vam ser capaços de guanyar varies lligues i fer doblets amb la copa federació amb relativa facilitat.

A nivell individual hem vaig sentir molt particep de tots aquestos triomfs, i amb la confiança dels entrenadors que vaig tenir, tan al Manel, Pepe i Alvaro els hi agraeixo aquesta confiança. A nivell personal nomès dir que la majoria son amics meus, que els hi tinc un gran apreci i que espero seguir amb contacte amb ells. Hem resulta molt agradable anar coincidints amb ells i xarrar una estona.

Tots els teus companys d’equip tenen paraules bones de tú, que n’opines? Conta’ns alguna anécdota de vestuari.
 Crec que parlen bé de mi, perque tenen por de que els enganxi despres pel carrer…jajaja. Parlant més seriosament, crec que veien un jugador molt veterà però amb la il·lusió pel basquet d’un infantil, que ho dona tot al camp, lluitador i que no li agrada perdre mai a res.

Ara que estem en familia, explica la veritat. Com es generen aquests músculs de bomber?
 jajaja. Musculs de bomber?? A mi m’encanta l’esport i res més. Els meus músculs nomès serveixen per ficar-se al poste i treure-li els colors a tios que et treguin un pam, jajaja. Una abraçada!!!

DSC_3988

Nacho Vallina –> 11,4 p + 6 reb  [ALAPÍVOT, 6 temporades]

TONI JIMÉNEZ, L’ETERN SOMRIURE [2002 – 2006]TONI JIMÉNEZ, L’ETERN SOMRIURE [2002 – 2006]

Toni, dels teus anys jugant al Club Bàsquet Cappont, que recordes d’aquelles èpoques?                 Recordo que el començament va ser dur, però vaig acoplar-m’he rapidament a l’equip. L’equip era jove i havia molt bona dinàmica entre nosaltres.

Bàsicament el teu entrenador va ser el carismàtic Carlos Jauset, que n’opines d’en Carlos?                  El Carlos va ser un gran descobriment, tant com a persona com a entrenador, tinc records molt entranyables i graciosos que quan parlo amb ex-companys, ens fan dibuixar un somriure a la cara!!

Pots recalcar alguna anècdota graciosa que et vingui a la ment del teu pas per Cappont?            Recordo que un dels anys teniam una màscota d’equip, un peluix que era una girafa, el seu nom, SERAFÍN, tenia un espai propi a una antiga web que teniam de l’equip. Feiem molta broma amb els companys Albert Ara, Javi Albejano i Albert Gómez.

Toni Jiménez –> 6,8 p + 3,4 asist  [BASE, 4 temporades]

 

DAVID BARBECHO, MÍTIC «VINCE» [2007 – 2013]DAVID BARBECHO, MÍTIC «VINCE» [2007 – 2013]

David Barbecho, guanyador de les 4 lligues del Cappont i peça fonamental en aquells anys daurats. Que recordes d’aquella etapa?
Que bons records em porta aquella època, ara mateix se m’esta dibuixant una rialla a la cara. La veritat que va ser molt satisfactoria a nivell d’equip i personal. Mai pensava que als meus 28 anys arribaria una època tan bona, en aquell equip es va ajuntar joventut i veterania formant un «còctel molotov» mortal, que es demostrava a la pista (sempre i quan nosaltres volíem, jejeje) sense donar opció als equips rivals, d’ aquella època. M’emporto el retrobament amb vells amics i el conèixer a noves persones.

Et recordem com un gladiador de les zones, quin era el teu secret per capturar tants rebots per partit?? Alguns et deien el «Felipe Reyes» de Cappont.
Jajaja me surten els colors comparant-me amb el gran Felipe Reyes, un dels meus ídols, un “Espartaco” un lluitador, bé, la veritat es que cadascú ha de saber les seves mancances i virtuts, jo sabia que tècnicament era limitat ( i més havent deixat el basquet durant 6 anys), llavors ho intentava pal·liar amb intensitat i ganes. Amb el nou rol de pivot, consistia més  en ajudar en defensa al equip i agafar rebots. Hem motivava molt, i més quan els companys d’equip em deien que sempre voldrien un Vince al equip en el «supermanager», nos us en recordeu dels meus crits intimidatoris?

Contan’s alguna anècdota de vestuari, volem noms dels teus millors «socis» alhora de fer la xarana de grup!
Ostres ara mateix hem ve el nom de Javito (Javi Albejano) i Joselito ( Jose Sentis), vaja dúo, sempre estaven tramant coses per fer riure i fer alguna que d’altra brometa amagant la tovallola o bambes.  Sempre m’en recordaré al principi de començar aquesta etapa de basquet, que al vestuari sempre aquest parell es es ficaven a dir les frases típiques de …»conoces al abogado….,o se van a pelear….,vienes a la cena….«,  innocent de mi, picava com un nen petit ,jajaja. Ens ho passàvem genial. Per finalitzar un dels millors socis era en Javi, sempre deiem «Javito i Felipito», teníem molt bona sintonia tant a dintre de la pista com a fóra i com ja li vaig dir amb ell alguna vegada, quina llàstima de no haver sigut de la mateixa generació, si no ho haguéssim petat tot.

Finalment, d’on surt el teu sobrenom «Vince»??
Pues això ja fa 14 anys quan es va formar el primer equip sènior del Cappont que coincideix amb les primeres temporades del Vince Carter a la NBA, en aquella època jugava d’aler, portava perilla, també soc moreno, i fins i tot deien que ens assemblàvem moltes coincidències, no? i un dia fent el corrillo al acabar el entrenament van començar a dir-me tu t assembles a Vince Carter, i a partir d’allí me van començar a dir VINCE.

David Barbecho, un GRAN.

barbechoDavid Barbecho –> 6,4 p + 8,3 reb  [PÍVOT, 7 temporades]