Categoría: LLEGENDES

David Barbecho, guanyador de les 4 lligues del Cappont i peça fonamental en aquells anys daurats. Que recordes d’aquella etapa?
Que bons records em porta aquella època, ara mateix se m’esta dibuixant una rialla a la cara. La veritat que va ser molt satisfactoria a nivell d’equip i personal. Mai pensava que als meus 28 anys arribaria una època tan bona, en aquell equip es va ajuntar joventut i veterania formant un «còctel molotov» mortal, que es demostrava a la pista (sempre i quan nosaltres volíem, jejeje) sense donar opció als equips rivals, d’ aquella època. M’emporto el retrobament amb vells amics i el conèixer a noves persones.

Et recordem com un gladiador de les zones, quin era el teu secret per capturar tants rebots per partit?? Alguns et deien el «Felipe Reyes» de Cappont.
Jajaja me surten els colors comparant-me amb el gran Felipe Reyes, un dels meus ídols, un “Espartaco” un lluitador, bé, la veritat es que cadascú ha de saber les seves mancances i virtuts, jo sabia que tècnicament era limitat ( i més havent deixat el basquet durant 6 anys), llavors ho intentava pal·liar amb intensitat i ganes. Amb el nou rol de pivot, consistia més  en ajudar en defensa al equip i agafar rebots. Hem motivava molt, i més quan els companys d’equip em deien que sempre voldrien un Vince al equip en el «supermanager», nos us en recordeu dels meus crits intimidatoris?

Contan’s alguna anècdota de vestuari, volem noms dels teus millors «socis» alhora de fer la xarana de grup!
Ostres ara mateix hem ve el nom de Javito (Javi Albejano) i Joselito ( Jose Sentis), vaja dúo, sempre estaven tramant coses per fer riure i fer alguna que d’altra brometa amagant la tovallola o bambes.  Sempre m’en recordaré al principi de començar aquesta etapa de basquet, que al vestuari sempre aquest parell es es ficaven a dir les frases típiques de …»conoces al abogado….,o se van a pelear….,vienes a la cena….«,  innocent de mi, picava com un nen petit ,jajaja. Ens ho passàvem genial. Per finalitzar un dels millors socis era en Javi, sempre deiem «Javito i Felipito», teníem molt bona sintonia tant a dintre de la pista com a fóra i com ja li vaig dir amb ell alguna vegada, quina llàstima de no haver sigut de la mateixa generació, si no ho haguéssim petat tot.

Finalment, d’on surt el teu sobrenom «Vince»??
Pues això ja fa 14 anys quan es va formar el primer equip sènior del Cappont que coincideix amb les primeres temporades del Vince Carter a la NBA, en aquella època jugava d’aler, portava perilla, també soc moreno, i fins i tot deien que ens assemblàvem moltes coincidències, no? i un dia fent el corrillo al acabar el entrenament van començar a dir-me tu t assembles a Vince Carter, i a partir d’allí me van començar a dir VINCE.

David Barbecho, un GRAN.

David Barbecho –> 6,4 p + 8,3 reb  [PÍVOT, 7 temporades]

Avui entrevistem a l’home que ha fet possible la continuïtat, durant aquests anys, del Club Bàsquet Cappont. Josep Malet, actual vicepresident del Club, anem a parlar amb ell.

Setze anys  d’història del CB Cappont. Gestionar un club no deu de ser fàcil. Ens pots valorar la teva experiència com a directiu?
Deixeu-me un petit incís per situar-nos. L’any 2000 vàrem entrar al nou mil·lenni creant el CB Cappont. Som doncs un club modern. I la motivació inicial per fer-ho fou la necessitat de donar continuïtat als jugadors sortints de l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs que, en acabar l’escolaritat com a infantils i arribar a cadets, quedaven fóra de l’estructura esportiva. El nou club continuaria la vessant educativa i d’adquisició de valors a través de l’esport, que ja al seu dia va portar a crear l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs. I el club s’obrí al barri i també a la ciutat. Les noies tenien la sortida natural en un club femení que juga també al barri, el CB Lleida, al que hem donat sempre suport i bones jugadores fins ara.
Des del moment de la seva creació, el CB Cappont ha estat fent un projecte conjunt amb el Sícoris Club, el que ha permès ampliar el nombre de jugadors i d’equips dins del mateix pla de treball, mateix esquema formatiu i sota la mateixa direcció tècnica.

Pel que fa a l’aspecte directiu, la gestió del club per part de la junta directiva es totalment altruista i té un component bàsic de vocació educadora. El president del club sempre ha estat en Lluís Miquel, que és el Director de l’Escola Frederic Godàs, bressol de tot plegat. És veritat que la gestió suposa dedicació, però dóna moltes satisfaccions. Vas veient com creixen i progressen els jugadors temporada rere temporada i aquesta és una sensació que no té preu i que crea sana addicció. Al tenir tants jugadors sempre surt algun problema, però el solem afrontar amb tota la bona voluntat i generalment ens en sortim.

Ara mateix patim un moment delicat en l’àmbit econòmic, al desaparèixer les subvencions i ajuts sota l’ombra de la crisi. I cal afinar molt per a què les famílies dels jugadors tinguin les quotes el més ajustades possible.

Quins valors es fomenten al CB Cappont?
El bàsquet és un esport de grup. I això el fa idoni per a que els practicants progressin física i mentalment mitjançant l’adquisició d’hàbits que els serviran per a tota la vida. Aquesta vessant educativa incorpora la cultura de l’esforç, la companyonia, el respecte pels demés i la il·lusió. Per definició es treballa l’esperit de grup en front de l’individualisme tant present en la societat actual. I a la fi, tindrem com a resultat de tot plegat bons esportistes i millors persones.

És important cuidar la cantera?
Tenir una cantera és imprescindible. I per tant cal cuidar-la i molt. Ja sabeu que avui dia no és fàcil incorporar els petits a la cultura de l’esport pel que suposa de sacrifici i esforç tant pel jugador com també per a les pròpies famílies. Tenim la sort de comptar amb l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs que és capdavantera a la ciutat dins de l’ensenyament públic. I si l’anem cuidant, la continuïtat de tot el projecte està garantida.

Detalla’ns alguna anècdota graciosa del CB Cappont que recordis i vulguis compartir amb nosaltres.
Els color dels nostres equipatges fundacionals era el gris. I aquest és un color que calia fer expressament ja que els fabricants no el consideren una coloració convencional. Al voltant de l’any 2005, un proveïdor ens havia de fer un equipament sencer per a l’equip sènior. I per error, ens el va enviar d’un color rosa cridaner que no ens vàrem atrevir a utilitzar-lo i el donàrem a una ONG que recollia material esportiu. Ara veiem com el mateix Barça porta alguna equipació d’aquest color i resulta fins i tot innovador. En aquell moment no ens hi vàrem atrevir en un equip masculí.

Com veus el futur del club?
Ara mateix tenim 7 equips en competició federada al club, més els grups de l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs en l’àmbit escolar, amb un ventall de categories que va de preescolar 5 anys fins a sèniors. El futur vindrà marcat per la capacitat dels responsables de continuar generant il·lusió i encomanar-la als jugadors i a les famílies. I també per la regeneració dels mateixos directius donant entrada a membres que aportin noves energies i projectes. I en això estem. En aquest moment el club és un projecte consolidat i el camí està marcat després de 16 anys de funcionament. I cal seguir així.

Josep Malet,  l’home bàsquet, al  CB Cappont.

Marc Agraz, guanyador de dos lligues senior territorial de Lleida amb Cappont, ara membre de la junta del club. Anem a parlar amb ell.

Marc, un jugador de club, que recordes del teu pas com a jugador del Cappont?
Si he de resumir-ho amb una paraula: FELICITAT. He gaudit molt amb aquest esport. El bàsquet, juntament amb l’atletisme, han complementat la meva formació de petit, i crec que ha estat un encert. Recordo els bons moments viscuts i els no tan bons, i tots ells m’han contribuït a madurar com a persona. Si m’he de quedar amb una època, destacaria la dels meus últims 4 anys en la categoria sènior, amb els 2 títols aconseguits però sobretot amb el gran “feeling” que teníem tot l’equip, cabdal per l’èxit en tot esport col·lectiu. Ara per circumstàncies no puc competir però espero en un futur tornar a calçar-me els “kets”.

Vas patir una lesió greu de genoll, ens pots valorar com se supera una lesió així tant esportivament, com personalment?
Va ser un moment difícil, la veritat, i els que han passat pel mateix m’entendran. Tot just rebre el temut diagnòstic vaig quedar en estat de “shock”. Recordo un estiu molt dur amb la cama enguixada i pendent per a la cirurgia. La intervenció va ser tot un èxit gràcies al meu tiet, el Dr. Vicente Agraz Ferrer i al seu equip mèdic. Però ara quedava la part més feixuga: la rehabilitació. S’havia de ser constant i esforçar-se al màxim perquè la recuperació fos total i pogués tornar a gaudir de l’esport. Agraït també a l’equip de fisioterapeutes del centre Kirma. Al final, com totes les experiències dures de la vida que se superen, et permeten ser millor persona i valorar més el que tens i el que t’envolta.

Sr. Agraz, aquest any entres al club com a membre de la Junta del CB Cappont. Quin objectiu et marques per poder seguir amb la bona feina realitzada fins ara entre d’altres, pel sr. Josep Malet i Lluís Miquel.
Farà uns mesos, abans de l’estiu se’m va brindar l’oportunitat de formar part de la Junta del club. Per mi és un honor embarcar-me en aquest projecte de continuïtat. Juntament amb mi, tenim un equip de junta formada per antics alumnes i jugadors de l’escola (alguns encara jugadors de bàsquet). En definitiva, gent del barri amb il·lusions renovades i sempre amb la tutela dels que tenen més experiència, encapçalats pel senyor Josep Malet.

L’essència d’aquesta escola de bàsquet ha estat, és i serà la germanor de tots els que hi formen part d’ella, això és el més important. És una escola de barri, de proximitat, familiar on el principal objectiu són ells: els jugadors. És un complement més per a la seva formació personal en l’adquisició de valors i pautes de conducta. El bàsquet, en ser un esport d’equip, on el col·lectiu és el més important, sempre he dit que és un esport de generositat que t’obliga a mirar més pel company que per tu mateix. Quelcom que en la societat actual no s’estila gaire. Volem que els nanos gaudeixin jugant a bàsquet, que s’ajudin entre ells, que sàpiguen guanyar amb elegància i respecte al rival i que també aprenguin a gestionar i sobreposar-se en les derrotes (que és allí on s’aprèn més).

També, tenim com a objectius més de caràcter pragmàtic, garantir l’estabilitat econòmica del club. De moment, sembla que anem pel bon camí però no ens hem de confiar, la “crisis” es nota i més en els petits clubs de ciutats. Però entre tots, tirarem endavant perquè la piloteta no pari de botar.

Marc Agraz –> 12,1 pts + 4,4 reb  [ALER, 4 temporades]