NACHO VALLINA, EL MÉS GRAN DE TOTS [2008 – 2013]

Avui entrevistem a l’home que ha fet possible la continuïtat, durant aquests anys, del Club Bàsquet Cappont. Josep Malet, actual vicepresident del Club, anem a parlar amb ell.

Setze anys  d’història del CB Cappont. Gestionar un club no deu de ser fàcil. Ens pots valorar la teva experiència com a directiu?
Deixeu-me un petit incís per situar-nos. L’any 2000 vàrem entrar al nou mil·lenni creant el CB Cappont. Som doncs un club modern. I la motivació inicial per fer-ho fou la necessitat de donar continuïtat als jugadors sortints de l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs que, en acabar l’escolaritat com a infantils i arribar a cadets, quedaven fóra de l’estructura esportiva. El nou club continuaria la vessant educativa i d’adquisició de valors a través de l’esport, que ja al seu dia va portar a crear l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs. I el club s’obrí al barri i també a la ciutat. Les noies tenien la sortida natural en un club femení que juga també al barri, el CB Lleida, al que hem donat sempre suport i bones jugadores fins ara.
Des del moment de la seva creació, el CB Cappont ha estat fent un projecte conjunt amb el Sícoris Club, el que ha permès ampliar el nombre de jugadors i d’equips dins del mateix pla de treball, mateix esquema formatiu i sota la mateixa direcció tècnica.

Pel que fa a l’aspecte directiu, la gestió del club per part de la junta directiva es totalment altruista i té un component bàsic de vocació educadora. El president del club sempre ha estat en Lluís Miquel, que és el Director de l’Escola Frederic Godàs, bressol de tot plegat. És veritat que la gestió suposa dedicació, però dóna moltes satisfaccions. Vas veient com creixen i progressen els jugadors temporada rere temporada i aquesta és una sensació que no té preu i que crea sana addicció. Al tenir tants jugadors sempre surt algun problema, però el solem afrontar amb tota la bona voluntat i generalment ens en sortim.

Ara mateix patim un moment delicat en l’àmbit econòmic, al desaparèixer les subvencions i ajuts sota l’ombra de la crisi. I cal afinar molt per a què les famílies dels jugadors tinguin les quotes el més ajustades possible.

Quins valors es fomenten al CB Cappont?
El bàsquet és un esport de grup. I això el fa idoni per a que els practicants progressin física i mentalment mitjançant l’adquisició d’hàbits que els serviran per a tota la vida. Aquesta vessant educativa incorpora la cultura de l’esforç, la companyonia, el respecte pels demés i la il·lusió. Per definició es treballa l’esperit de grup en front de l’individualisme tant present en la societat actual. I a la fi, tindrem com a resultat de tot plegat bons esportistes i millors persones.

És important cuidar la cantera?
Tenir una cantera és imprescindible. I per tant cal cuidar-la i molt. Ja sabeu que avui dia no és fàcil incorporar els petits a la cultura de l’esport pel que suposa de sacrifici i esforç tant pel jugador com també per a les pròpies famílies. Tenim la sort de comptar amb l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs que és capdavantera a la ciutat dins de l’ensenyament públic. I si l’anem cuidant, la continuïtat de tot el projecte està garantida.

Detalla’ns alguna anècdota graciosa del CB Cappont que recordis i vulguis compartir amb nosaltres.
Els color dels nostres equipatges fundacionals era el gris. I aquest és un color que calia fer expressament ja que els fabricants no el consideren una coloració convencional. Al voltant de l’any 2005, un proveïdor ens havia de fer un equipament sencer per a l’equip sènior. I per error, ens el va enviar d’un color rosa cridaner que no ens vàrem atrevir a utilitzar-lo i el donàrem a una ONG que recollia material esportiu. Ara veiem com el mateix Barça porta alguna equipació d’aquest color i resulta fins i tot innovador. En aquell moment no ens hi vàrem atrevir en un equip masculí.

Com veus el futur del club?
Ara mateix tenim 7 equips en competició federada al club, més els grups de l’Escola de Bàsquet Frederic Godàs en l’àmbit escolar, amb un ventall de categories que va de preescolar 5 anys fins a sèniors. El futur vindrà marcat per la capacitat dels responsables de continuar generant il·lusió i encomanar-la als jugadors i a les famílies. I també per la regeneració dels mateixos directius donant entrada a membres que aportin noves energies i projectes. I en això estem. En aquest moment el club és un projecte consolidat i el camí està marcat després de 16 anys de funcionament. I cal seguir així.

Josep Malet,  l’home bàsquet, al  CB Cappont.

Jaume García Peroy, jugador, entrenador, coordinador, senior A, senior B…. has tocat moltes tecles pel CB Cappont, com valores la teva etapa al club?
És molt difícil pensar en el que sóc sense el que he viscut al club. He tingut la sort de ser de la fornada de jugadors que venia de Godàs, de l’escola, així que pràcticament, he estat al club desde els 6 anys, sense interrupció, fins fa molt poc. I com dius, al club he fet gairebé de tot, vaig començar com a jugador, als 16 anys vaig començar de segon entrenador, després com a primer, en gairebé totes les categories, i crec que no hi ha hagut any on no hagi aprés alguna cosa, tant d’entrenadors, de companys o de jugadors als que entrenava.

Com et defineixes com a jugador, quina es la teva principal característica?
Jo diria que, degut a que mai he destacat per ser un jugador massa tècnic ni un gran anotador, si volia jugar, tocava baixar el cul. Així que si s’havia de córrer al contraatac, intentava ser el primer en arribar, si calia defensar, intentava deixar-m’hi la pell.

La teva relació d’amistat amb el jugador Luis Ferreiro, mítica. Detalla’ns anècdotes amb en Luis, junts vau guanyar la Lliga 09-10 Quan jo vaig arribar a aquell equip, el sénior de Cappont, era el meu segon any a la categoria, i hi ha un canvi molt gran amb les categories júnior. Així que jo arribava com un dels joves de l’equip, i fer-te a la lliga no era fàcil. El Luis, tot i només ser un parell d’anys més gran que jo, ja era tot un veterà. Tot i ser callat i no sentir-lo massa, sempre hi era, atent a tot, i crec que la mateixa actitud tenia dins la pista. No era dels que més soroll feia, però era capaç de treure’s un triple al moment més clau, de fer una penetració per on no hi havia espai, i acabar el partit sent el màxim anotador…
Recordo un partit on, només arribar al pavelló, el Luis em va mirar i sense canviar massa la cara, va dir, “Peroy,hoy voy a meter veinte puntos”. Efectivament, no va parar fins a anotar-los, 20, ni un més, ni un menys.

Jaume García –> 6,8 p + 2,6 reb  [ESCOLTA, 3 temporades]