Autor: Club Bàsquet Cappont

Jaume García Peroy, jugador, entrenador, coordinador, senior A, senior B…. has tocat moltes tecles pel CB Cappont, com valores la teva etapa al club?
És molt difícil pensar en el que sóc sense el que he viscut al club. He tingut la sort de ser de la fornada de jugadors que venia de Godàs, de l’escola, així que pràcticament, he estat al club desde els 6 anys, sense interrupció, fins fa molt poc. I com dius, al club he fet gairebé de tot, vaig començar com a jugador, als 16 anys vaig començar de segon entrenador, després com a primer, en gairebé totes les categories, i crec que no hi ha hagut any on no hagi aprés alguna cosa, tant d’entrenadors, de companys o de jugadors als que entrenava.

Com et defineixes com a jugador, quina es la teva principal característica?
Jo diria que, degut a que mai he destacat per ser un jugador massa tècnic ni un gran anotador, si volia jugar, tocava baixar el cul. Així que si s’havia de córrer al contraatac, intentava ser el primer en arribar, si calia defensar, intentava deixar-m’hi la pell.

La teva relació d’amistat amb el jugador Luis Ferreiro, mítica. Detalla’ns anècdotes amb en Luis, junts vau guanyar la Lliga 09-10 Quan jo vaig arribar a aquell equip, el sénior de Cappont, era el meu segon any a la categoria, i hi ha un canvi molt gran amb les categories júnior. Així que jo arribava com un dels joves de l’equip, i fer-te a la lliga no era fàcil. El Luis, tot i només ser un parell d’anys més gran que jo, ja era tot un veterà. Tot i ser callat i no sentir-lo massa, sempre hi era, atent a tot, i crec que la mateixa actitud tenia dins la pista. No era dels que més soroll feia, però era capaç de treure’s un triple al moment més clau, de fer una penetració per on no hi havia espai, i acabar el partit sent el màxim anotador…
Recordo un partit on, només arribar al pavelló, el Luis em va mirar i sense canviar massa la cara, va dir, “Peroy,hoy voy a meter veinte puntos”. Efectivament, no va parar fins a anotar-los, 20, ni un més, ni un menys.

Jaume García –> 6,8 p + 2,6 reb  [ESCOLTA, 3 temporades]

Entrevista formulada al que per molta gent que ha passat per aquest club, confirma que ha sigut un referent. Un líder, Nacho Vallina. Guanyador de 4 lligues senior provincials de Lleida i 2 copes federacions.

Nacho, com valores la teva “etapa Cappont”?
La meva etapa a cappont la podria separar en dos vertens. La primera, a nivell esportiu ha sigut espectacular. L’equip ha sigut clar dominador dels campionats durant bastants anys, combinant  jugadors veterans amb novells i treient el màxim profit d’ells. Vam ser capaços de guanyar varies lligues i fer doblets amb la copa federació amb relativa facilitat.

A nivell individual hem vaig sentir molt particep de tots aquestos triomfs, i amb la confiança dels entrenadors que vaig tenir, tan al Manel, Pepe i Alvaro els hi agraeixo aquesta confiança. A nivell personal nomès dir que la majoria son amics meus, que els hi tinc un gran apreci i que espero seguir amb contacte amb ells. Hem resulta molt agradable anar coincidints amb ells i xarrar una estona.

Tots els teus companys d’equip tenen paraules bones de tú, que n’opines? Conta’ns alguna anécdota de vestuari.
 Crec que parlen bé de mi, perque tenen por de que els enganxi despres pel carrer…jajaja. Parlant més seriosament, crec que veien un jugador molt veterà però amb la il·lusió pel basquet d’un infantil, que ho dona tot al camp, lluitador i que no li agrada perdre mai a res.

Ara que estem en familia, explica la veritat. Com es generen aquests músculs de bomber?
 jajaja. Musculs de bomber?? A mi m’encanta l’esport i res més. Els meus músculs nomès serveixen per ficar-se al poste i treure-li els colors a tios que et treguin un pam, jajaja. Una abraçada!!!

Nacho Vallina –> 11,4 p + 6 reb  [ALAPÍVOT, 6 temporades]