Jaume García Peroy, jugador, entrenador, coordinador, senior A, senior B…. has tocat moltes tecles pel CB Cappont, com valores la teva etapa al club?
És molt difícil pensar en el que sóc sense el que he viscut al club. He tingut la sort de ser de la fornada de jugadors que venia de Godàs, de l’escola, així que pràcticament, he estat al club desde els 6 anys, sense interrupció, fins fa molt poc. I com dius, al club he fet gairebé de tot, vaig començar com a jugador, als 16 anys vaig començar de segon entrenador, després com a primer, en gairebé totes les categories, i crec que no hi ha hagut any on no hagi aprés alguna cosa, tant d’entrenadors, de companys o de jugadors als que entrenava.
Com et defineixes com a jugador, quina es la teva principal característica?
Jo diria que, degut a que mai he destacat per ser un jugador massa tècnic ni un gran anotador, si volia jugar, tocava baixar el cul. Així que si s’havia de córrer al contraatac, intentava ser el primer en arribar, si calia defensar, intentava deixar-m’hi la pell.
La teva relació d’amistat amb el jugador Luis Ferreiro, mítica. Detalla’ns anècdotes amb en Luis, junts vau guanyar la Lliga 09-10 Quan jo vaig arribar a aquell equip, el sénior de Cappont, era el meu segon any a la categoria, i hi ha un canvi molt gran amb les categories júnior. Així que jo arribava com un dels joves de l’equip, i fer-te a la lliga no era fàcil. El Luis, tot i només ser un parell d’anys més gran que jo, ja era tot un veterà. Tot i ser callat i no sentir-lo massa, sempre hi era, atent a tot, i crec que la mateixa actitud tenia dins la pista. No era dels que més soroll feia, però era capaç de treure’s un triple al moment més clau, de fer una penetració per on no hi havia espai, i acabar el partit sent el màxim anotador…
Recordo un partit on, només arribar al pavelló, el Luis em va mirar i sense canviar massa la cara, va dir, “Peroy,hoy voy a meter veinte puntos”. Efectivament, no va parar fins a anotar-los, 20, ni un més, ni un menys.
Jaume García –> 6,8 p + 2,6 reb [ESCOLTA, 3 temporades]
